La situació de la ciència a Espanya presenta un balanç negatiu i complicat, però existeix un estat d’opinió social favorable al desenvolupament de l’R+D. Aquestes són algunes de les conclusions del IV Fòrum de Ciència organitzat per la Fundació Lilly el passat 1 d’octubre a Barcelona. Aquesta iniciativa pretén ser una oportunitat per a què experts i responsables de l’àmbit científic, mèdic i acadèmic comparteixin experiències per tal de fomentar un major interès social per la ciència.
Segons han debatut els experts, algunes de les vies perquè Espanya surti de la crisi econòmica passen per atreure talent, aportar valor a la societat, implicar els investigadors en la política científica a través d’estructures independents i disposar d’una estratègia de R+D moderna i eficaç. El director de la Fundación Lilly, José Antonio Sacristán, ha destacat que per sortir de la crisi “hem d’aprendre d’aquells que han estat capaços de liderar projectes internacionals”. Un bon exemple de que atreure talent és possible, és el cas del Centre de Regulació Genòmica, que cada any aconsegueix quatre o cinc patents i té nombrosos acords de col·laboració amb empreses. Entre els aspectes que el seu director, Luis Serrano, ha citat per arribar a l’excel·lència, destaquen “un finançament sòlid de la Generalitat, una estructura eficient i no funcionarial, investigadors reconeguts capaços d’atreure talent jove i, sobretot, la vocació de competir a nivell mundial”.
A Lorenzo Melchor, investigador postdoctoral a The Institute of Cancer Research de Londres, li agrada comparar la situació de la ciència espanyola amb la del seu país d’acollida, on es calcula que hi ha entre 1.500 i 2.000 investigadors espanyols. “A Espanya critiquem, però no aconseguim arribar a acords de mínims”, ha dit. A parer seu, cal fer més autocrítica, i no centrar-ho tot en la inversió pública. I les empreses haurien d’invertir més en R+D, i els científics haurien de sortir a competir pels fons internacionals.
Pel que fa a la situació de la ciència a Catalunya, Melchor ha afirmat que aquí s’està incentivant la figura de l’investigador i s’està facilitant una estabilitat pressupostària en l’àmbit científic. Respecte a les retallades en ciència, Melchor ha demanat a la societat que les denunciï tal com fa amb la sanitat o l’educació, ja que “invertir en ciència avui és aconseguir una millor medicina per demà”.
Primar l’excel·lència
Melchor també ha destacat que en els darrers 15 anys s’han establert illes d’excel·lència, com el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques i el Centre de Regulació Genòmica, que atreuen talent. Per això li agradaria que el percentatge d’investigadors que tornen a Espanya fos més elevat. Ell, però, de moment no té previst tornar.
El director científic de la Fundació per a la Investigació Biomèdica de l’Hospital Ramón y Cajal, Fernando Baquero, és més optimista: “Cal acabar amb la idea que els espanyols estem poc dotats per a la ciència”, tot i que “caldria invertir tres vegades més en ciència, ja que la inversió actual és de l’1,3 per cent, per arribar a un nivell desitjable”. Per Baquero, el principal problema de la ciència espanyola és que no es prima l’excel.lència.
En l’àmbit mèdic, Baquero ha destacat la importància de la constitució, en els darrers deu anys, dels instituts d’investigació sanitària, que “han permès estimular i orientar tota la investigació que es fa a Espanya, i que han multiplicat la producció científica espanyola”.
Lorenzo Melchor, The Institute of Cancer Research de Londres
L’autèntic drama de la ciència espanyola és que no som capaços d’atreure talent”
Fernando Baquero, Fundació per a la Investigació Biomèdica de l’HURyC
Caldria invertir tres vegades
més en ciència per arribar a un nivell desitjable”
