Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra ha analitzat les dades de seqüenciació de tumors que han estat generades durant els darrers anys (majoritàriament a través dels estudis sota els consorcis internacionals de The Cancer Genome Atlas i International Cancer Genome Consortium) per avaluar quina és l’aplicabilitat teòrica de les teràpies dirigides que ja es troben disponibles i les que estan en vies de desenvolupament per al tractament de vint-i-vuit tipus dels càncers més prevalents en la població humana.
Per fer-ho, primer s’han estudiat les alteracions observades en el genoma de 6.792 tumors amb diferents mètodes computacionals destinats a predir quines d’aquestes són les responsables de la transformació maligna de les cèl·lules de cada un d’ells. Segon, s’han identificat in silico aquells agents terapèutics capaços d’inhibir de manera directa o indirecta l’efecte d’aquestes alteracions, tenint en compte fàrmacs ja aprovats per a la pràctica clínica, però també aquells que actualment estan en estudis clínics o preclínics.
40 per cent dels tumors
Com a resultat, l’estudi identifica fins a un 40 per cent de tumors en què potencialment es podria fer servir un dels fàrmacs que ja es troben aprovats per a una altra indicació. “L’estudi permet quantificar fins a quin punt fàrmacs que ja s’han demostrat eficaços clínicament per a perfils concrets de pacients podrien ser útils per a nous casos”, diu Carlota Rubio-Pérez, primera signant del treball. I afegeix que “els fàrmacs ja aprovats tenen l’avantatge que es coneixen en més detall els seus mecanismes d’acció, així com el seu perfil d’administració i de seguretat en els malalts, sent candidats ideals per estudiar el seu ús per a noves indicacions”.
A més, l’estudi també mostra que el percentatge de casos que podrien beneficiar-se de les teràpies dirigides augmenta fins al 73 per cent quan es consideren fàrmacs que actualment es troben en fases d’investigació clínica. D’altra banda, també s’ha identificat un total de 80 gens que promouen diferents mecanismes de la tumorigènesi i que no tenen cap fàrmac disponible però són predits com a “inhibibles” molecularment, la qual cosa els fa bons candidats per al desenvolupament de nous agents terapèutics.
L’estudi més detallat fins ara
“Aquest estudi és el més detallat realitzat d’aquest tipus fins al moment, degut a la quantitat de dades genòmiques analitzades per una banda, i al recull de les dades d’acció de fàrmacs en diferents fases d’aprovació que s’ha fet per l’altra”, ha manifestat Nuria López-Bigas, co-supervisora de l’estudi. “Com a resultat, s’han generat una sèrie de recursos sobre les alteracions genòmiques responsables de la tumorigènesi i les interaccions d’aquests productes amb agents terapèutics disponibles que són de gran interès per a la comunitat científica”. Com expliquen els experts, encara no existeixen teràpies dirigides per a la gran majoria dels pacients, degut principalment al desconeixement dels mecanismes bàsics que sustenten i promouen la malaltia en aquests casos.
